Blog

La gent és la finalitat última dels processos culturals, i són diverses les formes en les quals es relaciona amb aquests processos, a l’igual que amb el patrimoni. No obstant això, en la majoria dels casos trobem que aquests processos es plasmen en una participació de la ciutadania sobre un producte cultural concret, que es presenta en el bé de la societat, encara que aquesta societat no és integrada a la creació del discurs ni en el posterior diàleg.

Es tracta d’un públic que ni tan sols espera poder entrar en aquests processos, en els que al final acaba comportant-se tal com se’l presenta, com a públic. I no públic com a ens genèric, sinó moltes vegades com a ens numèric o quantificable que serveix per avaluar la rendibilitat dels projectes culturals, els espais museïtzats o les suposades polítiques participatives, molt de moda en aquests moments de canvi, per part de les administracions.

Patrimoni i participació

Des de fa algun temps, alguns equips científics i de gestió estem treballant en nous models de participació, de divulgació, d’incloure a la societat en els nostres discursos. Però estem començant a destruir aquestes novetats metodològiques. El canvi de paradigma és necessari, però hem de deixar que la societat participi del mateix, ser conscients i no tenir por a preguntar i sobretot no tenir por de dir la veritat. Si a determinats grups socials no els interessa el patrimoni, hem de dir-ho i responsabilitzar-nos d’això. No podem imposar les nostres necessitats, sinó més aviat treballar-hi perquè siguin escoltades, assimilades i reapropiades.

En aquest sentit, una de les dinàmiques que estem desenvolupant des d’UNDERGROUND, és la del Patrimoni Expandit. Aquest terme ve de l’Escola Expandida, projecte desenvolupat pel col·lectiu Zemos98. L’Escola Expandida, parteix de la base que tota educació s’imparteix, sempre, dins d’una comunitat i aquesta pot succeir en qualsevol moment i en qualsevol lloc. En aquest cas, hem adaptat aquestes premisses per a crear Patrimoni Expandit, que es desenvolupa amb una metodologia de preguntes per a l’acció. Aquesta metodologia segueix transformant-se i adaptant-se a mesura que anem aprenent de la resposta social. Les preguntes plantejades, es van adaptant a les diferents comunitats i necessitats, essent elles les que configuren el discurs en cada cas.

Participació desinteressada

Plantejar aquestes qüestions, facilita la participació interessada, ja que la gent pot treballar des del que ella vol aprendre i ensenyar, de manera que tota la feina a realitzar sigui mitjançant l’aportació col·lectiva. S’incentiva, així, que la gent se senti part important de la comunitat i del Patrimoni que forma part d’ella. La necessitat d’apropar-se a comunitats, on l’accés a la redistribució del coneixement és més complicada a gran escala, però més factible a petita escala, permet crear noves dinàmiques de gestió del Patrimoni, col·lectives, participatives i, principalment, integrants.

Juanjo Pulido,

coresponsable d’ UNDERGROUND Arqueología Patrimonio & Gente i secretari del SOPA: Congrés Internacional sobre Educació i Socialització del Patrimoni en el Medi Rural

Patrimoni i participació

La societat actual, per sort, gaudeix d’un ampli ventall de possibilitats culturals on es pot triar. De cada vegada més els espais museístics han diversificat una oferta que va més enllà d’una simple visita guiada: exposicions temporals, tallers per totes les edats, espectacles de tota casta, etc. Els béns patrimonials s’han fet de cada vegada més accessibles, tant pel continent (edificis o espais museístics, zones amb restes arqueològiques, conjunts arquitectònics) com pel contingut.

El foment de l’accessibilitat als béns patrimonials

Un dels temes que més ha preocupat duran els darrers anys ha estat fomentar l’accessibilitat en aquests espais i als seus continguts. Des dels anys 90 les persones amb qualsevol tipus de dificultat i/o deficiència han vist com s’ha regulat i normativitzat l’accés i la participació en pla d’igualtat a la majoria d’espais i d’esdeveniments culturals que tenen lloc al seu voltant; malgrat i que adesiara associacions i col·lectius segueixen queixant-se de la poca o lenta adequació de l’accessibilitat al patrimoni cultural en general. Hem de tenir present que, de fet, no estam dient res de nou, ja que la Llei 20/91 de Supressió de Barreres Arquitectòniques i el Codi d’Accessibilitat (inclòs en el Decret 135/95) ja contenen reglamentacions que fan referència a aquestes dificultats, les anomenades Barreres de Comunicació, tot i que aquests aspectes no estan desenvolupats amb tanta concreció com les qüestions d’accessibilitat física (barreres arquitectòniques). Pel que fa a les barreres físiques s’ha avançat molt, si bé encara es pot continuar treballant en aspectes com evitar els obstacles a la via pública, fer accessibles els transports, senyalització correcta de les obres, etc. En canvi, s’ha avançat poc en la supressió de les barreres de comunicació, que són les que comporten més dificultats per a les persones amb problemes de visió, sordesa, comprensió intel·lectual reduïda, deficiències motòriques o simplement circumstàncies especials (gent major, embarassades, incapacitats temporals, etc.) i que són, també, les més desconegudes per la ciutadania i per algunes institucions i entitats amb competències pel que fa al patrimoni cultural (així mateix de cada vegada és més freqüent veure als espais museístics panells adaptats, audioguies, ús de pictogrames, braille, etc.).

Una altra qüestió és que els béns patrimonials d’un territori s’han anat consolidant com un reclam de turisme de qualitat i això ha comportat la necessitat de canviar els models de gestió. Per tant no només parlam de l’accés igualitari a la cultura i als béns patrimonials sinó també de la informació i dels continguts que necessiten un tractament i disposició perquè siguin accessibles i comprensibles.

A vegades no és una qüestió de pressuposts sinó de pensar-hi i d’utilitzar al màxim les tècniques d’interpretació del patrimoni per tal de garantir l’accessibilitat no només física sinó també la cognitiva.
Jaume Ferra Rotger

Sociòleg

Béns patrimonials i accessibilitat.

Senyalística adaptada per a invidents a la Catedral de València. Imatge extreta de la Wikimedia Commons. Autor: Joanbanjo

Podem parlar de l’amor? Potser cal trobar el fil conductor que ens mostri com s’estimava fa milers d’anys. Ens serviria conèixer l’estructura de les relacions amoroses del temps dels nostres ancestres més antics? Com podem copsar el que eren els vincles d’amor més enllà dels tòpics que ens han arribat, amb aquella imatge del mascle, que arrossega tirant de la cabellera a la dona que ha conquerit?

La referència esmentada esdevé una imatge de domini, una posició de masculinitat, que ben bé podríem ajustar a un model purament animal. És tota una dèria, una curolla, poder destriar l’essència i les formes de les relacions que en aquells períodes es desenvolupaven. Tanmateix, potser no eren tan desajustades, ni tampoc tan desiguals com es descriu en les icones i imatges.

Com serien els mites de l’amor?

Ens mostrarien ja els efectes i conseqüències de l’amor romàntic i les seves trampes (1)? Molt segur que les preguntes tenen respostes complexes. Quines eren, llavors, les formes d’afalagar per aconseguir l’atracció sexual, les conductes generadores de dependència i domini?

Considerant que el Patriarcat es defineix per les relacions desiguals i de domini, entre homes i dones, probablement podríem destriar lluny dels nostres dies, i entre la polseguera de les recerques arqueològiques, rastres que ens defineixin aquest model dominador. Tal vegada en podem treure alguna lliçó molt profitosa. Identificar i conèixer per no repetir les errades.

Ara tenim al nostre abast el que ens aporten els feminismes. Amb el fruit de la seva lluita, amb la seva força i presència, es genera un gran ventall de tipologies de relacions que aporten llum i eines per a treballar tot l’àmbit de l’amor i relacions entre persones des de una òptica que possibilita rompre amb els rols de domini. Desenvolupar maneres d’estimar-nos bandonant l’únic format androcèntric i heteropatriarcal.

Actualitzant i reformulant les preguntes inicials: De quina manera ens estimem ara? Quins són els aprenentatges que en podem treure dels models més ancestrals? Com són de saludables les nostres relacions humanes? Superant el domini, essent capaços de generar diàleg, solidaritat, tolerància, corresponsabilitat, acollida, cura de la nostra salut i cura dels altres, i tants altres valors que ben segur han de conformar el feix de valors que ens acompanyin, que ens ajudin a créixer col·lectivament.

Anem fent part del camí i herència ancestral, potser hem de destriar a fons, quines són les fonts on nodrir-nos com a societat. Esdevé una tasca col·lectiva, de la qual anem deixant empremta.

Pere Fullana Falconer

(1) La construcció social del amor romántico. Coral Herrera Gómez. Edit. Fundamentos.

Horitzons de l'amor

Imatge cedida per en Jovino de Souza. Jaciment de les Pedres d’Ale, Skane, Suècia

Si ens aneu seguint de forma regular, haureu vist que estem tirant endavant diferents iniciatives al voltant de l’arqueologia i el patrimoni: tallers per a infants, per a adults i rutes patrimonials. A banda estem generant tota una sèrie de continguts amb dos objectius: donar a conèixer el ric patrimoni arqueològic de Mallorca i generar un espai de debat i opinió entorn de la forma de comunicar i transmetre el coneixement, al que hem anomenat curolles.

Estem fent servir dos canals digitals per a la generació de continguts: 1 primer canal entorn de la plataforma de videoblocs youtube, on anem penjant petites càpsules dels diferents jaciments de l’illa i un segon canal al votant del nostre bloc, dins de la nostra plataforma web, que s’anomena curolles.

Curolles

I d’aquest apartat us volem parlar. Què és una curolla? Una dèria, una obsessió, un objecte d’estudi o pensament, alguna cosa que ens ronda pel cap i que tenim necessitat de dir-la, de comentar-la, d’obrir-la al debat.

Amb l’apartat curolles volem obrir un espai d’opinió al voltant de diferents temàtiques que ens interessen: els museus, tant siguin d’arqueologia, d’història d’etnografia, d’art contemporani o de ciències naturals, tant és, ens agraden els museus. Volem saber que es fa en ells, però també volem saber que es fa o que no es fa, perquè i com des de l’arqueologia es difon el coneixement generat, quins continguts es transmeten i com, quines problemàtiques es troben els diferents professionals del sector i com estem fent servir les TIC i les Xarxes Socails per a connectar amb els nostres públics, quins públics tenim i quins no tenim i perquè no els tenim… Volem saber com s’entén l’educació des d’un museu o un element patrimonial, es generen propostes educatives exclusivament enfocades al món escolar? O hi ha plantejaments destinats al públic juvenil i adult, que a la vegada enriqueixin el debat ciutadà al voltant del patrimoni i la seva funció com a generador de riquesa social i econòmica.

Com es pot contribuir al debat social sobre temes com feminisme, discapacitats, migracions, precarietats, sexualitats…. que formen part del nostre dia a dia, i que formaren part del passat, aquell que tant ens preocupa i estudiem. Volem explorar aquestes vies de diàleg? Tenim personal suficient per fer-ho? Ho podem fer?

Cal cercar camins que enllacin patrimoni i altres disciplines? Obrint o enllaçant camins fins ara desconeguts o no explorats des de l’especificitat de la nostra disciplina.

Amb aquesta intenció d’obrir camins, obrir portes desconegudes o conegudes, volem cedir l’espai curolles a persones, professionals dels sectors que vulguin dir la seva i no els calgui esperar a un congrés d’especialistes per explicitar el que pensen.

Volem construir un espai de reflexió, que ens serveixi a tots plegats per créixer i enriquir-nos, sense pors, sense complexos i amb ganes de construir i reflexionar.

Així que si teniu la vostra curolla, ja sabeu, aquí teniu el vostre espai, un petit racó on poder-la explicar, i esperem que interactuar i debatre, ni que sigui a la xarxa i qui sap si a la llarga en una trobada, al voltant d’un talaiot. Això sí, volem que sigui una curolla constructiva.

Albert Forés Gómez, arqueòleg, gestor cultural i membre d’Aldarq

Curolles