Blog

Béns patrimonials i la seva accessibilitat

La societat actual, per sort, gaudeix d’un ampli ventall de possibilitats culturals on es pot triar. De cada vegada més els espais museístics han diversificat una oferta que va més enllà d’una simple visita guiada: exposicions temporals, tallers per totes les edats, espectacles de tota casta, etc. Els béns patrimonials s’han fet de cada vegada més accessibles, tant pel continent (edificis o espais museístics, zones amb restes arqueològiques, conjunts arquitectònics) com pel contingut.

El foment de l’accessibilitat als béns patrimonials

Un dels temes que més ha preocupat duran els darrers anys ha estat fomentar l’accessibilitat en aquests espais i als seus continguts. Des dels anys 90 les persones amb qualsevol tipus de dificultat i/o deficiència han vist com s’ha regulat i normativitzat l’accés i la participació en pla d’igualtat a la majoria d’espais i d’esdeveniments culturals que tenen lloc al seu voltant; malgrat i que adesiara associacions i col·lectius segueixen queixant-se de la poca o lenta adequació de l’accessibilitat al patrimoni cultural en general. Hem de tenir present que, de fet, no estam dient res de nou, ja que la Llei 20/91 de Supressió de Barreres Arquitectòniques i el Codi d’Accessibilitat (inclòs en el Decret 135/95) ja contenen reglamentacions que fan referència a aquestes dificultats, les anomenades Barreres de Comunicació, tot i que aquests aspectes no estan desenvolupats amb tanta concreció com les qüestions d’accessibilitat física (barreres arquitectòniques). Pel que fa a les barreres físiques s’ha avançat molt, si bé encara es pot continuar treballant en aspectes com evitar els obstacles a la via pública, fer accessibles els transports, senyalització correcta de les obres, etc. En canvi, s’ha avançat poc en la supressió de les barreres de comunicació, que són les que comporten més dificultats per a les persones amb problemes de visió, sordesa, comprensió intel·lectual reduïda, deficiències motòriques o simplement circumstàncies especials (gent major, embarassades, incapacitats temporals, etc.) i que són, també, les més desconegudes per la ciutadania i per algunes institucions i entitats amb competències pel que fa al patrimoni cultural (així mateix de cada vegada és més freqüent veure als espais museístics panells adaptats, audioguies, ús de pictogrames, braille, etc.).

Una altra qüestió és que els béns patrimonials d’un territori s’han anat consolidant com un reclam de turisme de qualitat i això ha comportat la necessitat de canviar els models de gestió. Per tant no només parlam de l’accés igualitari a la cultura i als béns patrimonials sinó també de la informació i dels continguts que necessiten un tractament i disposició perquè siguin accessibles i comprensibles.

A vegades no és una qüestió de pressuposts sinó de pensar-hi i d’utilitzar al màxim les tècniques d’interpretació del patrimoni per tal de garantir l’accessibilitat no només física sinó també la cognitiva.
Jaume Ferra Rotger

Sociòleg

Béns patrimonials i accessibilitat.

Senyalística adaptada per a invidents a la Catedral de València. Imatge extreta de la Wikimedia Commons. Autor: Joanbanjo

Comparteix

Deixa un comentari

El teu correu no serà publicat. Required fields are marked *