Blog

Patrimoni i gent… gent i patrimoni?

La gent és la finalitat última dels processos culturals, i són diverses les formes en les quals es relaciona amb aquests processos, a l’igual que amb el patrimoni. No obstant això, en la majoria dels casos trobem que aquests processos es plasmen en una participació de la ciutadania sobre un producte cultural concret, que es presenta en el bé de la societat, encara que aquesta societat no és integrada a la creació del discurs ni en el posterior diàleg.

Es tracta d’un públic que ni tan sols espera poder entrar en aquests processos, en els que al final acaba comportant-se tal com se’l presenta, com a públic. I no públic com a ens genèric, sinó moltes vegades com a ens numèric o quantificable que serveix per avaluar la rendibilitat dels projectes culturals, els espais museïtzats o les suposades polítiques participatives, molt de moda en aquests moments de canvi, per part de les administracions.

Patrimoni i participació

Des de fa algun temps, alguns equips científics i de gestió estem treballant en nous models de participació, de divulgació, d’incloure a la societat en els nostres discursos. Però estem començant a destruir aquestes novetats metodològiques. El canvi de paradigma és necessari, però hem de deixar que la societat participi del mateix, ser conscients i no tenir por a preguntar i sobretot no tenir por de dir la veritat. Si a determinats grups socials no els interessa el patrimoni, hem de dir-ho i responsabilitzar-nos d’això. No podem imposar les nostres necessitats, sinó més aviat treballar-hi perquè siguin escoltades, assimilades i reapropiades.

En aquest sentit, una de les dinàmiques que estem desenvolupant des d’UNDERGROUND, és la del Patrimoni Expandit. Aquest terme ve de l’Escola Expandida, projecte desenvolupat pel col·lectiu Zemos98. L’Escola Expandida, parteix de la base que tota educació s’imparteix, sempre, dins d’una comunitat i aquesta pot succeir en qualsevol moment i en qualsevol lloc. En aquest cas, hem adaptat aquestes premisses per a crear Patrimoni Expandit, que es desenvolupa amb una metodologia de preguntes per a l’acció. Aquesta metodologia segueix transformant-se i adaptant-se a mesura que anem aprenent de la resposta social. Les preguntes plantejades, es van adaptant a les diferents comunitats i necessitats, essent elles les que configuren el discurs en cada cas.

Participació desinteressada

Plantejar aquestes qüestions, facilita la participació interessada, ja que la gent pot treballar des del que ella vol aprendre i ensenyar, de manera que tota la feina a realitzar sigui mitjançant l’aportació col·lectiva. S’incentiva, així, que la gent se senti part important de la comunitat i del Patrimoni que forma part d’ella. La necessitat d’apropar-se a comunitats, on l’accés a la redistribució del coneixement és més complicada a gran escala, però més factible a petita escala, permet crear noves dinàmiques de gestió del Patrimoni, col·lectives, participatives i, principalment, integrants.

Juanjo Pulido,

coresponsable d’ UNDERGROUND Arqueología Patrimonio & Gente i secretari del SOPA: Congrés Internacional sobre Educació i Socialització del Patrimoni en el Medi Rural

Patrimoni i participació

Comparteix

2 Comments

  1. Eva / 28 juny, 2016

    Molt interessant i d’acord en teoria. Com es plasma això en concret ? Tens algún exemple sobre el treball en aquesta direcció?
    Merci.

    • Juanjo Pulido / 28 juny, 2016

      Hola Eva !!!

      Gràcies pel teu comentari. En primer lloc, el que explico en el text és un plantejament teòric que ja ve de processos pràctics (som així de imprudents). El treball de la gestió o de participació de la ciutadania sobre el patrimoni porta pocs anys desenvolupant-se per aquesta part del món, no des d’altres, com ara Llatinoamèrica, més implicats en l’acció comunitària en tots els àmbits, no només el patrimonial.

      Nosaltres vam començar a treballar en aquest sentit el 2012, amb un projecte anomenat Projecte MAILA i un altre el 2013 anomenat CINETÍNERE.

      http://www.underground-arqueologia.com/socializacion_

      Després d’analitzar els resultats obtinguts en ambdós projectes, els bons i els dolents, va ser quan vam començar a estudiar i teoritzar sobre el tema, i a dissenyar altres projectes basant-nos en aquests plantejaments. Un d’ells és el Congrés SOPA (http://sopa16zalamea.blogspot.com.es/), amb el qual volem unir en un mateix moment i en un mateix espai, tota aquesta gent i tots aquests projectes que bé estan treballant en aquest sentit o volen fer-ho i per això necessiten conèixer altres realitats tant del seu territori proper com d’altres parts del món. Nosaltres pensem que cal treballar des de dos punts de vista, d’una banda, “acondicionant” el terreny perquè aquest tipus d’iniciatives tinguin cada vegada més acceptació, i per una altra, en començar a executar projectes, per poder anar analitzant, replantejant i modificant estratègies per, en algun moment, consolidar el model.

Deixa un comentari

El teu correu no serà publicat. Required fields are marked *