Blog

Muses i la inspiració

M’estic llegint, La Diosa Blanca, l’assaig d’en Robert Graves on l’autor fa una recerca de l’origen del llenguatge i la poesia. Segons l’autor l’origen podria estar en les muses o deesses que han perdut el seu poder cap a una visió patriarcal.

En aquest context vaig a veure l’exposició Dones de Roma, la vaig visitar dues vegades, una el guia era un home i la segona una dona. Les dues visions diferents, cadascú va destacar unes peces i els comentaris tenien els seus propis matisos. El resultat final va ser com visitar dues exposicions.

Aquesta visió múltiple del llenguatge i la seva interpretació, del que és i del que percebem, la reflexa a la perfecció una de les primeres escultures que veiem a l’exposició, la de Polimnia. Aquesta figura representa la novena musa, la novena filla de Zeus i Mnemósine, musa dels himnes i de la història.

La figura original és grega, el que trobem és la còpia romana del segle I o II dC. L’escultura està feta de marbre grec i només es conserva el peu i les cames. La part superior és una reconstrucció amb marbre de Carrara del segle XVIII, realitzada per l’escultor italià Agostino Penna.

Aquest recull material i a partir d’altres escultures clàssiques, recrea la seva pròpia visió d’una musa: suau, pensativa i bella com un somni de pedra.

Visions de l’home i les muses

Així tenim una figura femenina que representa les diferents visions de l’home que l’ha creat, per tant, representa més el canvi de conceptes morals o socials al llarg de la història que no pas a la dona per se. Aquestes escultures funcionen més com un mirall del seu creador o de la seva època que no com a representació del paper de la dona en l’antiguitat.

La investigació no es pot aturar mai, el cas de Polimnia podria ser com el de Laocoont que es va trobar al segle XVI i el Papa Juli II l’ordenà restaurar, més tard, al segle XX es va recuperar el braç dret original de Laocoont, desmentint totalment la restauració del XVI. Es va demostrar que la restauració només era una interpretació, però en cap cas exacte.

De moment qui sap si seria adient repensar el nom de l’exposició: dones de Roma, perquè el fet és que la dona aquí no té veu pròpia. El que és segur és que cal seguir investigant per apropar-nos una mica més a la realitat o potser com diu Graves el que cal és retrobar a les muses i deixar que ens il·luminin.

Daniel Iranzo,

Membre impulsor d’Aldarq.

Polimnia i les muses al CaixaForum de Palma, Mallorca.

Estàtua de Polimnia, s. I aC- II dC, al CaixaForum de Palma, Mallorca.

Comparteix

Deixa un comentari

El teu correu no serà publicat. Required fields are marked *