Blog

L’accés el patrimoni, dificultats superables?

Ja fa uns 10 anys que em dedic a l’ensenyança i encara en fa més que estic en contacte d’una manera o altra amb els museus i el seu accés, ja sigui com a guia de sala, restauradora, voluntària o a voltes atenent el públic en general.

És cert que els museus solen posar molt de la seva part per acostar-se al públic jove (això, com per tot, depèn del museu, és clar!): proposen tallers, visites guiades, visites dinamitzades… Però moltes vegades, després de tota aquesta despesa d’enginy i creativitat, ens trobam que no hi ha mitjans per poder traslladar els alumnes fins al museu…

Abans d’entrar en el món de l’educació, vaig fer unes pràctiques de guia de museu en el MNAC de Barcelona. Les pràctiques consistien a fer visites guiades per a grups escolars, i també per a grups d’adults. Entre els grups d’escolars, la gran majoria venien de centres de la mateixa ciutat, que podien desplaçar-se fàcilment, en metro sobretot. Alguns, venien de fora de Catalunya, i solien ser grups escolars en viatge d’estudis que aprofitaven per visitar alguns museus. I també -i aquests eren els menys nombrosos- hi havia grups d’altres pobles i ciutats de fora de Barcelona. El principal problema no era l’entrada al Museu, ja de per si, no gaire econòmica, sinó les despeses que els ocasionava moure tot un grup escolar.

El cost dels desplaçaments dificulta l’accés als béns patrimonials.

Aquest darrer curs 2015/16, estudiàrem a l’IES on faig feina, el jaciment de les Llumetes de Porto Cristo. El jaciment el teníem a uns metres de l’institut, per tant vàrem tenir un accés molt fàcil a un patrimoni fantàstic. L’equip de professors decidírem visitar també el jaciment de Pol·lèntia i el Museu de Manacor per, d’aquesta manera, oferir als nostres alumnes la màxima informació sobre l’època romana a Mallorca. I aquí és on topàrem amb el problema: els desplaçaments fins als dos llocs costaven uns doblers que en moltes ocasions els nostres alumnes no podien pagar.

El patrimoni necessita un manteniment i per tant és fàcilment entenedor que els visitants i turistes paguin una entrada per ajudar a tenir-ne cura; però quan es tracta de l’educació dels nostres escolars… s’haurien de donar facilitats per accedir-hi? Qui hauria de posar els mitjans?

Comparteix

2 Comments

  1. Dolors Domínguez Henares / 27 setembre, 2016

    Sense cap dubta, l’accés als béns patrimonial dels nostres escolars hauria de ser gratuït i a càrrec de l’administració. És important donar a conèixer la nostra història a través de tot el que han deixat els nostres avantpassats, perquè és l’única manera de saber d’on venim i estimar el que és nostre. Bona reflexió Joana Maria.

  2. J. E. L. / 4 octubre, 2016

    Tot això és una conseqüència més de l’oblit del patrimoni col·lectiu i de les poques ganes que hi ha d’inculcar aquests coneixements als nostres fills (tant des de les institucions de govern com dels mateixos familiars) i després els que intentam treballar això, som titllats de rars i freaks. Però bé, preferim pa per avui que tenir farina demà.

Deixa un comentari

El teu correu no serà publicat. Required fields are marked *