Blog

Museïtzar la Guerra Civil a Mallorca. Nous patrimonis emergents (II)

Com va explicar na Catalina Martorell fa unes setmanes al seu article “Museïtzar la Guerra Civil a Mallorca. Nous patrimonis emergents (I)” a la secció de Curolles d’Aldarq. Arqueologia Imaginativa, avui en dia vivim en una societat amb molt poca sensibilitat pel que fa al patrimoni de la Guerra Civil.

A Mallorca en els últims anys, més enllà d’enretirar alguns monuments franquistes –no tots, ja que alguns com sa Feixina segueixen al seu lloc honorant el feixisme-, canviar alguns noms de carrers i places, i ara recentment l’excavació de les fosses de Sant Joan i Porreres, s’ha fet ben poca cosa per recuperar la memòria dels vençuts als espais públics. I molt menys s’ha fet per recuperar i valorar el patrimoni d’una guerra que durant molts anys s’ha intentat oblidar. Una altra cosa és en l’àmbit historiogràfic i documental, camps en els quals hi ha una tasca ingent feta per investigadors i associacions diverses.

Com deia na Catalina, només a alguns llocs de l’estat s’han desenvolupat iniciatives didàctiques i de difusió mitjançant la museïtzació in situ, exposicions, visites, recreacions, etc. Gairebé totes aquestes iniciatives han sorgit del moviment associatiu. Tot i que també hi ha hagut un impuls de les administracions, sobretot a Catalunya.

Cal, doncs, que facem un esforç per tal de reivindicar i museïtzar els espais que queden d’aquella guerra per tal de visibilitzar-la i difondre així la cultura de la pau i el que suposa el feixisme. Només coneixent la història podem evitar que períodes com aquell tornin.

Museïtzar espais de la Guerra Civil

A Mallorca hi ha tot un seguit d’espais de la memòria que es podrien museïtzar. Uns espais que podríem dividir en tres grans blocs:

En primer lloc s’haurien d’indicar, condicionar i explicar (sigui mitjançant panells o altres tècniques), els espais de la repressió. Estem parlant de les presons (Can Mir, Can Sales, Castell de Bellver, Illetes i un llarg etcètera), camps de concentració i de treballs forçats (Formentor, el Campament dels Soldats d’Artà, Cap de Pinar…), cementiris on es produïren afusellaments i execucions (Porreres, Manacor, Palma…), jutjats i llocs que serviren per a una primera repressió a molts pobles de l’illa com comissaries i altres edificis, improvisades presons temporals.

En segon lloc, són molts els espais públics que foren construïts pels represaliats. Estem parlant de la utilització dels presos com a mà d’obra per fer obra pública. I és que no són poques les carreteres construïdes per presoners de Franco a Mallorca. Alguns exemples són les carreteres de Formentor o la que uneix el Port de Pollença amb Alcúdia. Però no només es construïren carreteres, sinó que també es feren molts enclavaments militars durant els primers anys 40, sobretot per instal·lar bateries militars amb vista a una possible entrada a la Segona Guerra Mundial, que s’estava lliurant en aquells anys a Europa, EEUU i el Japó. Bateries militars que podem trobar, per exemple, a Coves Blanques, a Cala Sant Vicenç, a Ses Covetes i un llarg etcètera, avui paradisos del turisme.

En tercer lloc, cal recuperar els espais que foren escenari de conflicte armat. Podem pensar que la Guerra a Mallorca només tingué un front, el de llevant (des de les costes de Son Servera, passant per Sant Llorenç fins a les de Manacor): un lloc clau on es produí el desembarcament de Bayo, amb els seus capítols de sang. Però també cal remarcar i explicar els espais on hi hagué resistència civil al cop d’estat, com per exemple la petita batalla per defensar el Port de Pollença per part d’alguns soldats de la base d’hidroavions o l’intent de defensar el poble de Pollença amb la voladura d’alguns ponts i la resistència a l’Ajuntament.

Cap a un pensament crític vers la Guerra Civil

Per altra banda, també caldria valorar la museïtzació d’espais que no estan directament lligats a la Guerra, sinó més aviat al període anterior, i que tingueren un gran protagonisme a la vida social de la Segona República com les cases del poble, ateneus i seus de diverses associacions, que foren clausurades i, molts cops, requisades pels vencedors.

Tot això, com deia na Catalina, té un sentit molt clar, més enllà d’honorar la memòria dels vençuts: “la museïtzació de la guerra es pot convertir en un important actiu de la cultura de la pau”. I de la prevenció del feixisme –afegiria jo. “Aleshores conèixer la guerra i el seu context d’horror implica la denúncia eficaç en favor de la pau i la promoció del pensament crític“.

Queda molta feina en aquest sentit, gairebé tot està per fer. Inclús es podria començar per fer una cartografia de la Guerra (igual que es va fer un mapa de les fosses). Aquest és un treball imprescindible si volem millorar com a societat.

Pere J. Garcia,

Historiador

 

 

Comparteix

2 Comments

  1. Joseba Dañobeitia / 17 novembre, 2016

    Perdona, el meu català es dolent y molt mès si es escrit. Es per aixó que escriuré en castellá.
    ¿Sabes algo de “La Protectora”, que parece fue una sociedad de previsión y solidaridad de trabajadores, que fue confiscada tras la Guerra civil?. Fue ocupada durante cierto tiempo por la policia, por un cine y posteriormente por diferentes negocios. Se igual en Palma, pero no encuentro referencia alguna al respecto. Quizá pudiera incluirse en el proyecto que propones. Gracias.

    • Catalina Martorell / 17 novembre, 2016

      Sobre La Protectora pots trobar més informació al llibre de’n Manel Santana: “El forjament de la solidaritat. Mutualitats, cooperatives, societats obreres i recreatives a Mallorca (1868-1936)”. Pel que sembla era una societat de socors mutus i recreativa creada a mitjans del segle XIX i que va durar fins el 1993 i hi formaven part socis de tots les capes socials. Pel que diu Santana no va ser confiscada durant la guerra civil però el nivell d’activitats va baixar moltíssim.

Deixa un comentari

El teu correu no serà publicat. Required fields are marked *