Blog

Diàleg amb monuments prehistòrics: vivències i reflexions

Durant els meus anys d’estudiant d’arqueologia a la universitat, quan començava a pensar en possibles temes per a un treball de màster o de doctorat, donava sempre per suposat que, al marge del context històric, el meu objecte d’estudi serien artefactes prehistòrics: de material ceràmic, metal·lúrgic o lític. Estava fascinada amb els artefactes, tant de “caràcter útil” com de caràcter simbòlic. Em seduïa la idea de poder reconstruir tota la vida d’aquells objectes, partint de l’esquema de producció-distribució-consum. Així com la importància del context arqueològic, en tant que dóna significat històric als apreciats artefactes.

Quan em varen proposar la idea de centrar-me en estudis de territori i arquitectura monumental pel meu treball de doctorant, em vaig sentir descol·locada i quelcom incòmoda amb el tema i abundants interrogants i inseguretats em varen sorgir.

El procés de desenvolupament del treball de tesi ha representat tot un descobriment i presa de consciència del potencial dels estudis de territori a Mallorca, posant al centre l’arquitectura monumental. No parl del que jo, dintre del temps limitat que tinc per acomplir aquest treball de tesi, pugui arribar a investigar, sinó del que es pot arribar a realitzar i el que queda per analitzar a Mallorca. A Mallorca gaudim d’una producció científica considerable pel que fa a la Prehistòria, que ha permès entreveure, a grans trets, el desenvolupament històric, definint els diferents processos de canvi d’organització social i les manifestacions arqueològiques que s’hi poden associar.

A més, a Mallorca, tenim un tresor des del punt de vista arqueològic: la pedra. L’abundància de pedra, que ha estat tan maleïda a l’hora de treballar la terra, ens ha permès tenir un patrimoni perdurable, visible i monumental, que espera els arqueòlegs i arqueòlogues durant mil·lennis, moltes vegades, pràcticament intacte.

Pel que fa al meu projecte de tesi, em centr en els talaiots, les estructures més emblemàtiques de la prehistòria Balear; sempre presents en pràcticament tots els estudis arqueològics però orfes d’un estudi en global recent. Durant els meus recorreguts per diferents racons de Mallorca, intentant trobar i interactuar amb els meus estimats talaiots vaig haver de ficar-me en moltes garrigues, camps de càrritx i esbarzers  ̶  que decoraren les meves extremitats  ̶  i saltar moltes parets seques. En tant que gran part del sòl de Mallorca està en mans privades, la recerca dels talaiots va implicar relacionar-me amb tot de propietaris i propietàries i veïnats i veïnades, de diferents nacionalitats i actituds davant les meves visites i davant els tresors arqueològics que es troben dintre de les seves contrades.

La conversa amb aquests individus sempre dóna informació d’interès sobre les restes arqueològiques de l’entorn, sobre les que encara aguanten i les que visqueren dies millors. Però també m’ha aportat dades interessantíssimes sobre la seva relació amb el patrimoni; fins a quin punt coneixen l’existència d’estructures amb valor patrimonial i com hi interactuen. La monumentalitat de les restes arqueològiques ha fet que siguin estructures difícils de destruir. Això s’ha concebut com a quelcom molest o, contràriament, ha suscitat certa simpatia. La conseqüència pràctica ha estat la seva preservació i en alguns casos s’han integrat en l’arquitectura actual, sent un element més de decoració al jardí o utilitzant-se com a galliner o com a paret divisòria.

A nivell local immediat els talaiots es coneixen, formen part del paisatge social i fins i tot poden seguir sent espais útils en ple segle XXI. Ara bé, aquest munt de pedres manquen de context històric i patrimonial. Es veuen com a punts aïllats en el territori, sense significat. No es coneix l’abast del fenomen que portà a construir-los i a utilitzar-los i per tant no existeix una relació entre ells, no s’entenen en conjunt per part del públic mallorquí. Mancam d’una apreciació a nivell local del patrimoni, i segons el meu parer aquesta és la base per a construir una consciència patrimonial a Mallorca.

Monuments Prehistòrics, reflexionant sobre la qüestió

La solució? Requerírem de més pàgines per oferir una resposta, però posar al centre l’arquitectura monumental, com a recurs per amerar d’història el paisatge, pot ajudar. No vull defugir de les intervencions arqueològiques que persegueixen revelar les diferents esferes de la vida social de les comunitats prehistòriques  ̶ excavant tot tipus d’estructures i recuperant tot tipus de materials amb un profund potencial informatiu–. Però l’arquitectura monumental permet bastir fàcilment de significat arqueològic els municipis, per la seva perceptibilitat i clara associació amb estructures amb contingut històric.

La situació ideal seria que iniciatives patrimonials locals anassin seguides de projectes a nivell d’illa de major envergadura, que col·locassin l’arqueologia de Mallorca al lloc que es mereix. Però com a mesura d’urgència i treball de base comencem a netejar, consolidar, divulgar i investigar estructures claus de cada poble i ciutat, les quals han d’esdevenir punts de referència. Utilitzem l’arqueologia per a crear espais de socialització a nivell local on es construeixi coneixement i es recreï cultura.

Maria Gelabert,

Arqueòloga i doctorant per a la Universitat de Kiel, Alemanya.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Comparteix

Deixa un comentari

El teu correu no serà publicat. Required fields are marked *