Blog

El concepte i funcions del museu estan definides per la legislació, que pren com a referència la definició de museu del Consell Internacional de Museus, ICOM. D’acord amb la llei, els museus són institucions permanents, sense afany de lucre i obertes al públic. Les seves funcions són adquirir i reunir, conservar, investigar, difondre i exposar tot tipus de béns culturals. Aquestes funcions es duen a terme amb una doble finalitat: per una banda, l’estudi, la recerca científica a partir de les col·leccions, i, per altre costat, la instrucció pública, és a dir, l’educació, entesa en un sentit ample, també amb una vessant lúdica i de contemplació.

La realitat d’un Museu

Aquesta és la teoria, però a la pràctica la realitat dels museus és complexa. La manca de recursos és un dels factors que més frena el desplegament dels museus en totes les seves vessants. Però crec que també és important difondre i defensar la tasca dels museus a partir del concepte que estableix la llei. Pesa molt la visió dels museus com a recurs turístic o d’oci, però un museu no es pot entendre sense el vessant de centre de coneixement, recerca i conservació d’un patrimoni. Per altra banda, tot i que la base dels museus és la recerca, documentació i preservació del patrimoni també ha canviat, en teoria, la perspectiva per transmetre i difondre aquest coneixement: les corrents museològiques més recents defensen un museu que ja no elabora un discurs únic i inqüestionable, sinó que el museu es concep com una institució educativa, accessible, oberta al diàleg i a la connexió de diferents visions que permeten anar construint el coneixement i l’aprenentatge d’una manera més activa i participativa. Aplicar aquest concepte no és fàcil i, tot i que els museus són cada cop més vius i dinàmics, moltes vegades la funció educativa es veu limitada a unes activitats puntuals o a programes escolars.

S’ha d’acabar d’assumir socialment que els museus tenen un gran potencial cultural, educatiu i social, però a partir d’una presència equilibrada i integrada de totes les seves funcions, des d’una visió del museu com a institució al servei del conjunt de la societat i del seu desenvolupament.

Maria del Mar Gaita

Tècnica de museus i responsable del Museu Krekovic, Palma, Mallorca

Doncs he arribat a la conclusió que la meva dèria – o curolla- quan estic treballant deu ser connectar. Sí, com la Pati Pla; connectem!

Qui participa en un taller, qui visita un museu, qui fa una ruta guiada o qui resol les propostes d’un dossier didàctic necessita establir connexions entre allò que fa, mira, llegeix o escolta i el que és. Si no hi ha connexió, no hi ha aprenentatge.

Potser el quid de la qüestió està justament en els dos verbs que també porten més de cap als docents: ensenyar i aprendre. Sovint museus i professionals dediquem molts esforços a decidir que volem ensenyar i pocs esforços a pensar que voldrà o podrà aprendre qui participa en les activitats que programem. L’interès i la voluntat d’aprendre dels participants hauria d’estar sempre al centre de les propostes, i els continguts i recursos s’hi haurien d’adaptar.

Connectem?

De fet, els que ens dediquem a la didàctica de la història ho tenim força fàcil perquè el passat sempre està connectat amb el present però, tot i així, la vessem contínuament. Per posar-vos un exemple, qui no recorda aquella exposició de ceràmiques medievals, amb peces úniques i d’extraordinària elaboració que només van interessar als més erudits? Quants esforços i recursos llençats! – Quina llàstima, perquè no s’havien mostrat mai al públic! – van lamentar-se els tècnics del museu. Potser si l’exposició no s’hagués basat en tipologies, coccions i àmbits d’ús i s’haguera buscat la connexió amb el present hagués estat tot un èxit. Potser es podia haver fet explicar a gerres i plats un altre relat. Per exemple, que al llarg de l’edat mitjana diferents cultures i religions van conviure en pau al nostre territori i van enriquir el substrat cultural que avui ens defineix.

Com diu el formador i escriptor Victor Küppers, el secret deu estar en l’actitud, en portar sempre la bombeta encesa. En fer propostes que creïn vincles, que relacionin passat i present, que provoquin empatia, que sorprenguin, que converteixin als participants en protagonistes de la història que expliquem. Que difícil és fer tot això, però que gratificant quan s’aconsegueix! Idò, connectem?

Sílvia Comellas i Compte

Educadora i arqeuòloga, responsable d’Arqueolític Vallès

Connectem amb Joana i Martí, “Com es vivia a la prehistoria” d’Arqueolític.