Blog

Avui és el dia.

Una ullada al cartell que ens ha creat per l’ocasió el nostre dissenyador Domiciano, és brutal! Ens dirigim a Pollença. Toca agafar cotxe, arribem a la Fusteria, al carrer Cecili Metel. El destí ens uneix amb el cònsul romà que va conquerir les illes. Diuen que va tenir que folrar les seves embarcacions amb pells per evitar les pedres llençades pels foners mallorquins.

Esperem no tenir la mateixa rebuda.

No és el cas, dins la Fusteria ens rep en Gabriel, amb el seu equip ens han preparat unes tapes triades per ells mateixos dins la seva especialitat, la cuina mallorquina.

La gent mica a mica omple la sala. Són les nou. Tot complet, el local és obert només per nosaltres.

El nostres vins: Mulsum, Sanguis, Antinoo i Mesalina s’enfronten a botifarrons, quelis, coca de verdures, tumbet i figues seques.

Al final del combat queden les copes buides i els plats nets, no hi ha vencedors ni vençuts en aquests enfrontament de sabors i sensacions.

La rialla i la conversa s’instal.len en la Fusteria, ha sigut un bon àpat, disfressat de tast, de coneixement, d’aromes, amb sorpreses i bona companyia.

Per un moment mentre miro una ampolla buida i sento encara l’olor a vi, penso que hauria passat si els foners haguessin foragitat els romans de la illa.

Daniel Iranzo